El meu món és un nas de pallasso

"L'humor no és un estat espiritual, sinó una visió del món." 

Aquesta història m’ha agradat perquè és original. Ha triat una foto i un un títol que atrauen a llegir-la. Ens explica com la vida d’un venedor de sabates en un  fred carrer, canvia  en qüestió de dies i passa a ser humorista en un famós circ. El protagonista aprofita una oportunitat que li dóna la vida i que se li presenta per casualitat. A vegades, ens hem d’arriscar per trobar realment la nostra felicitat. No tot depèn de qui sóm o què fem a vegades l'atzar  juga bones passades a la nostra vida. La comèdia i l’humor acaben canviant la manera de veure el món del protagonista. Que és feliç repartint somriures i tal i com va dir Charles Chaplin: un dia sense somriure és un dia perdut.

El meu món és un nas de pallasso. Julia Santana: http://undialecteviu.blogspot.com.es/2013/03/reflexio-i-expresio.html

Moments trencats

"Un final trist —tots els finals ho són— no ha de desmentir el passat d'alegria." 
Salvador Sostres (Barcelona 1975)

Salvador Sostres

És un escriptor i periodista català. Alumne del col·legi Aula, cursà un any a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i abandonà a continuació els seus estudis universitaris per dedicar-se plenament a l'escriptura. S'ha dedicat de forma exclusiva als articles d'opinió i a les novel·les de ficció, al principi algunes d'elles en llengua castellana.

Moments trencats

Tot havia començat un fred vint-i-cinc de desembre de mil nou-cents noranta-sis.  Sobre una gran pista de gel patinava l’Arlet . Patinava molt bé, però de cop rellisca i cau a sobre d’un noi alt, moreno i d’ulls verds.  El noi s’aixeca tot enfadat, pretenia escridassar a qui l’hagués fet caure a terra, però tot d’una les seves mirades es creuen. El seu estat d’ànim canvia en mil·lèsimes de segon i en comptes d’enfadar-se acompanya a l’Arlet a la infermeria.  Al so d’una nadala dos desconeguts s’acaben de conèixer i a partir d’aquell dia les seves vides serien inseparables.  Eren molts moments per recordar tots feliços i cap de dolent, les seves vides havien agafat un sentit. Es van prometre que mai es separarien, però només era una promesa més, d’aquelles que es fan els enamorats.  Era el dissetè nadal que passaven junts, un regal perfecte sota d’aquell arbre. Uns bitllets a Marrakech que ho canviarien tot.

Marrakech. A través d’aquella finestra es podien veure aquelles altes palmeres. En Jordi li fa un petó al front i la desperta. Eren ja les deu i havien de donar-se pressa ja que el seu tour començava a les onze. Es vesteixen tots dos amb una roba fina blanca, feia molta calor i surten de l’hotel.  L’Arlet es disposa a creuar el carrer sense haver-se fixat que un cotxe s’acostava a ella a tota velocitat. En Jordi no ho dubta ni un segon i la protegeix com pot, mor en l’acte. 

L’ambient era silenciós, només se sentia el soroll d’ una llàgrima que  queia per la seva galta, es disposava a donar l’últim adéu al seu estimat una rosa blanca i una sobre amb fotos de tots els moments que havien passat junts. Un final trist. Tots els finals ho són però l’Arlet no ha de desmentir el passat d'alegria. Per això volia que ell s'endugués aquell sobre allà on anés.

¡Cáspita!

Després de llegir l'article de Juan José Millás, El País, 1 de març de 2013. I de veure el vocabulari utilitzat a l'article d'aquest senyor en un diari de tirada nacional penso que per sobre de tot, fins i tot de la barra que tenen els polítics, aquest periodista  per molt "hasta los cojones" que estigui del tema hauria d'utilitzar vocabulari adequat per al medi de comunicació en el qual està redactant. Crec que el vocabulari que utilitza s'ajusta més al d'un bloc on cadascú exposa la seva opinió personal ja que les expressions emprades són de caire col·loquial.

L'estiu de les keds blaves

Introducció

Paraules que provenen de marques comercials:

Keds: 

Sabatilles esportives.

Etimologia: Paraula que en un orígen era la marca de unes sabatilles esportives. L'utilitzen els lleidatans.

Rímel:

És el nom registrat de la màscara de pestanyes, feta a base d'oli i pintura, que s'aplica a les pestanyes amb un raspatllet per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les. Normalment és de color negre.

Etimologia:

La paraula prové de l' adaptació del nom de l'empresa Rimmel de productes de maquillatge, fundada originalment el 1834 per Eugène Rimmel a Londres.

cel·lofana:

Material que es presenta en forma de fulls de cel·lulosa transparent i flexible fets a partir de viscosa. Poden ser de diversos colors i s'utilitzen per embolicar regals.

Etimologia: Del francès cellophane, originalment una marca registrada (1912), composta amb els mots cellulose i diaphane (del grec diaphanés, 'transparent'), invenció de l'enginyer suís Jacques Brandenberger (1908).

tàper:

Recipient de plàstic que tanca hermèticament i s'usa per guardar-hi o dur-hi menjar.

Etimologia: Adaptació de l'anglès tupper, derivat de la marca comercial Tupperware (registrada i patentada pel químic nord-americà Earl S. Tupper el 1946), que manufactura aquesta mena d'envasos.

veronal:
Substància blanca, cristal·lina, usada com a hipnòtic, primer somnífer del grup dels barbitúrics, també conegut amb el nom de barbital.

Etimologia: Nom que van donar a aquesta substància els primers que la van sintetitzar el 1902, el químic Emil Fischer i el metge Joseph von Mering. Es va començar a comercialitzar el 1904 amb aquesta marca. «La llegenda diu que Von Mering va anomenar així el producte perquè considerava que la ciutat italiana de Verona era el lloc més tranquil del món».

L'estiu de les keds blaves

Finals de Juny. El paper verd de cel·lofana queia a trossos al terra. Un somriure, unes precioses keds blaves acabava de desembolicar la Cecília. Ja n'eren 18 d'espelmes, de somnis, de desitjos. Un nou estiu una nova història per començar. Massachusetts. L'avió tot just s'acabava d'enlairar fèia una hora i la Cecília ja dormia com si veronal hagués pres, somiava en la nova vida que li esperava a l'altre costat de l'Àtlantic.  De cop l'hostessa la despertà era l'hora de dinar. Mongetes i pollastre no era que li agradés molt el menú però tenia gana. Es lamenta de no haver acceptat portar el tàper amb deliciós dinar que li havia preparat la seva àvia. Volia veure al seu pare, ja eren molts anys que el destí havia fet que els seus camins no es trobessin però per fi era hora de trobar-se. Estava nerviosa i a la vegada contenta.

Set de la tarda hora local. El avió per fi aterra. Equipatges multitud de gent, perduda, ansiosa. Un politò sona, es el seu pare la truca per saber si tardarà molt en sortir, la vol veure. Ella recull el seu equipatge ràpidament. Veu un cartell gran on posa "arrivals" i una fletxa que indica una gran porta transparent envoltada de publicitat. No pot esperar més corre emocionada, a través del gran vidre i es dirigeix a una cara coneguda entre els milers de persones que hi havia. Una abraçada i més tard una llàgrima rellisca per la seva galta, el rímel se li escampa pels ulls, tot just acabava de començar aquell estiu de les keds blaves.

Eufemismes

A l'article de Javier Marías Villanía léxica apareixen una sèrie d'eufemismes que han canviat amb el temps.


Un eufemisme és una paraula o expressió que s'usa en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada al context.



"discapacitados", “personas con discapacidad” o “funcionalmente diversas", "lisiado",
"tullido", "minusválidos".



discapacitat: 
Minusvalidesa.


minusvàlid -a: 
Que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de l’activitat.


"contaminar", "manchar".


Contaminar:
Impurificar, corrompre, per contacte. 
Introduir contaminació (en un medi donat).Infectar d’una malaltia contagiosa. 


Embrutar:
Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc. Perdre la netedat amb taques, pols, greix, etc. 

"Váter", "retrete", "excusado".

vàter: 
Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres.
Cambra on hi ha el vàter.


latrina: 
Comuna o vàter, especialment de determinats llocs públics com casernes i campaments. Netejar les latrines de l’estació. 


lavabo:
Habitació destinada a rentar-s’hi. Vàter.

Crec que els eufemismes s'han d'utilitzar ens certs àmbits on cal parlar més formalment sempre i quan el significat sigui el mateix i no porti confusions. En quan a utilitzar paraules que tinguin per significat una cosa no molt agradable crec que no s'haurien d'utilitzar eufemismes, ja que comportaria confusions i crec que les coses s'han de dir tal com són sense disfressar-les. Per exemple, la paraula contaminar i embrutir, tot i que són molt semblants no signifiquen totalment el mateix per tant hauriem d'utilitzar la paraules adients en cada cas i context.

Societat: “Palomino"

El tema principal de l'article són els valors socials, el punt de vista que tenen certes persones sobre les relacions homosexuals  i les relacions personals  al segle XXI.
Els temes secundaris de l'article són  les diferents accepcions d'una paraula el seu ús al llarg del temps, i la confusió que pot comportar això.
Està escrit en el dialecte valencià (subdialecte alacantí)  perquè les següents característiques ho demostren: la utilització de paraules de vocabulari diferents com, ''xica'',''xiques'' per dir noia, noies ''xic'' , amollar, deixar anar. La primera persona del present d'indicatiu és -e. Exemple: pense. La primera persona del present de subjuntiu és -a. Exemple: faça. Els possessius meua per dir meva, seua per dir seva.

Sobre l'article penso que un professor no hauria d'opinar sobre la orientació sexual dels seus alumnes.  Un professor hauria de preocupar-se més per altres aspectes més rellevants sobre la educació dels  alumnes i que afectin al normal funcionament de la seva activitat escolar.

Paraules del registre vulgar en català

Aquesta és la lletra de la cançó d'Estanislau Verdet ''Per fer país...'', la qual inclou moltes paraules i insults en català:

Pixamandúrries llardós.
Vés a pastar fang, albercoc.
Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pecora,
passerell, flipamandonguilles,
mosqueta morta, torra castanyes,
xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc.

Per fer país insultem en català.

Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou mocós,
ploramiques, sabatot,
barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent,
buscabregues, aixafabolets,
garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.

Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegas,
bufagaites, gep de burra, baix de sostre, desvirgagallines.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.

Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós,
escuracassoles, escoltallufes,
cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel,
abraçafanals.

Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot,
tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

Aquests són alguns dels significats de les paraules:

Mandúrria: Membre viril, en llenguatge infantil (Alaró).

Pixa: Penis.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.


Tanoca: Babau. Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t’ho creus!


Llardós: brut de llard.

Pastar fang: anar a fer punyetes.

Australopitec: mono antic.

Gra de pus: pesat, emprenyador.

Mala pécora: persona dolenta o extremadament estúpida.

Passerell: persona molt alegre, molt astuta. 

Mosqueta morta: persona callada, molt quieta.

Torra castanyes: persona molt pesada.

Camacurt: persona amb les cames curtes.

Barjaula: persona egoista.

Panoli: persona ignorant.

Dropo: persona que mai vol treballar.

Desvergonyit: persona amb manca de vergonya.

Bocamoll: persona que té la boca amb molta saliva.

Bordegàs: persona entremeliada.

Escoltallufes: persona curiosa.

Cagadubtes: persona que no es refia de res, és a dir, que dubta de tot.

Panxacontent: persona egoísta, que no es preocupa per els altres. No té empatia.

Orellut: persona amb orelles molt grans.

Barrut: persona que menja molt.

Cagandanes: Home que es mou molt i aparenta molta energia, però que és fluix de caràcter i no fa res d'importància.

Nas de porc: que té el nas de porc.

Esquifit: que no arriba a la mida que cal.

Ploramiques: Persona plora per res.

Sabatot: burro.

Barjaula: prostituta.

Matusser: xapusser.

Tita fluixa: poc valent.

Buscabregues : persona problemàtica.

Xitxarel·lo: jove de la primera volada. 
 

World Press Photo 2012

El fotograf suec Paul Hansen ha guanyat la 56a edició del World Press Photo, corresponent al 2012, amb una imatge de Gaza. La imatge mostra la desesperació de dos homes palestins que porten el cadàver d' uns nens, molt petits, embolicats en uns llençols blancs. El guardó es el més important de la seva classe a tot el món, y al jurat li ha impressionat la forma en la que Hansen ha sabut plasmar la tragèdia. 
  
“Aquí està tot, el dolor i l'enuig, la desesperació i la pèrdua. La força de la foto radica en aquest contrast amb la innocència dels petits. No es pot oblidar”, ha dit Mayu Mohanna, membre peruana del jurat.

Hansen, que treballa pel diari suec Dagens Nyheter, explica que els homes portaven  als petits pels carrers de Gaza fins la mesquita. El cadaver del pare estava darrere, a una llitera, embolicat amb uns llençols blancs. Els petits, Suhaib Hijzi i el seu germà, Mohamed, tenien dos i tres anys i van morir al bombardeig que va destruir la seva casa. Un misil que provenía de l'exèrcit israelí havía rebentat l'edifici.

El World Press Photo va ser creat a Holanda el 1955, quan els fotografs nacionals varen transformar el seu propi concurs en un internacional. El primer trofeu va ser lliurat a Ámsterdam. El primer any, 42 fotografs de 11 països van presentar 300 imatges. Al1990, els aspirants al premi sumaven ja 1.280 participants de 64 països amb 11.043 fotos. Aquesta última vegada, han sigut 5.666 candidats de 124 països, amb 103.481 fotos. A més de 10.000 euros en efectiu, el guanyador Hansen s'emportarà una càmera Canon i un lot de lents.

He escollit aquesta notícia perquè m'ha impactat molt la fotografia. El conflicte de Gaza es remunta a més de seixanta anys enrere, a 1949, quan el territori que ocupa la franja va ser establert, en l'acord de pau signat després del conflicte àrab-israelià iniciat un any abans. Ens mostra les desgràcies que pateix molta gent innocent sense tenir culpa de res. I que per culpa d'aquest conflicte està morint molta gent innocent.

El País de los estudiantes Entrepontes

Aquest diari és el guanyador de el país de los estudiantes de l'any 2012. Pertany a l'institut Campo de San Alberto, Noia (A Coruña). Està dividit en 6 seccions: Portada, societat i cultura, medi ambient, el teu entorn, esports i tema lliure. El diari està realitzat en castellà menys la secció de tema lliure que està escrita en gallec. He decidit comentar un article de la secció de mediambient el títol de la qual és: ¿Jaulas?
Les cofradies de pescadors i mariscadors de la ria de Muros i Noia es van oposar a la implantació d'unes gàbies per al cultiu de salmons al fons marí d'aquesta ria. S'hi van oposar ja que els excrements de dits animals poden perjudicar greument a les espècies marines autòctones. En contraposició els biòlegs diuen que si les coses es fan bé, no hi ha cap problema per a la implantació de les gàbies. No obstant si les coses no és fan correctament és pot perjudicar greument al paisatge i biodiversitat de la zona. S'ha obert un debat ¿Gàbies si o gàbies no?

Opino que les gàbies de salmons no haurien de ser instal·lades en un lloc que no és autòcton o propi de l'espècie. El lloc on les volen col·locar és molt ric en biodiversitat marina y espècies pròpies del lloc i no s'hauria de fer malbé el paisatge natural per l'enriquiment d'uns quants interessats.

Classe pràctica de periodisme en temps real

La Marta i l'Albano Fachin ens van fer una visita a l'institut per explicar-nos els seus començos amb la seva revista cafèambllet i les seves investigacions periodístiques. El que més em va impactar va ser que els començos de la revista van ser en un sopar d'ells dos amb una mica de vi. Una de les coses que també em va impactar va ser quan l'Albano va dir que el dia ''d'avui'' (31 de gener de 2013) seria un dia històric perquè al diari EL PAÍS publicava la notícia de "los papeles de Bárcenas" (comptable del pp). Son uns joves emprenedors que han estat acusats i portats als tribunals per deshonar a un dels caps de la trama que robava diners a la sanitat catalana. La multa que havíen de pagar era de 10.000€. Ells no tenien diners per pagar-la i van empendre la venta d'un llibre per tal de recaudar diners per pagar-la. Els van aconseguir gràcies a tota la col·laboració ciutadana que va recolzar les seves idees.Han aconseguit fins i tot que els seus passos surtin publicats al Washington post.

Donen la impressió de lluitar pel que volen i no donar-se per vençuts.

Aliments per menjar o per tirar

Actualment es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870 milions de persones al planeta passen gana i anualment es llencen al món 1.300 milions de tones de menjar.

A España, segons el Banc dels Aliments, es llencen anualment 9 milions de tones de menjar en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions. Es calcula que a Europa  es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles.

A España, una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa, el 21% de la població. Es calculava que al 2009  més d’un milió de persones tenien dificultats per menjar el mínim necessari.
 A dia d’avui la situació és molt pitjor. A la Unió Europea són 79 milions les persones que no superen el llindar de la pobresa, un 15% de la població. I d’aquestes, 16 milions reben ajuda alimentària.

Mentre milions de tones de menjar són llençades cada any, milions de persones no tenen res per menjar.

Al camp hi ha ocasions en que l’agricultor li resulta més barat deixar l’aliment que recol·lectar-lo. En els mercats majoristes i les centrals de compra, on els aliments han de passar una mena de selecció responent a unes característiques determinades.

En restaurants i bars, on un 60% de les deixalles són conseqüència d’una mala previsió, el 30% es fa malbé al preparar els àpats i el 10% respon a les sobres dels comensals.

A casa llencem menjar quan els productes es deterioren perquè hem comprat més del que necessitàvem.


Poc importa que milions de persones passin fam. El fonamental és vendre. I si no ho pots comprar, no comptes.


Si intentes recollir el menjar que es llença  et pots trobar amb el contenidor tancat amb clau, com ha fet el consistori de Girona amb els dipòsits situats al costat dels o enfrontar-te a una multa de 750 euros si busques en els contenidors madrilenys.  

Només un 20% dels supermercats col·labora amb els banc d'aliments.


Algunes persones busquen el benefici, o ara la supervivència, d’uns pocs a costa de la gran majoria. Així es com funciona el capitalisme, també en les coses del menjar.