Resum i opinió personal sobre l'article:
¿Qué es un parto humanizado y en qué condiciones se lleva a cabo?
22 Març, 2012
Un part humanitzat és aquell en què la mare i el nadó són els protagonistes, decidint com vol, portar a terme el seu part, amb seguretat, suport emocional i altres condicions favorables per sentir-se a gust i bé.
Una dona embarassada no es cap malalta, per tant no ha de ser tractada com a tal. Simplement requerix observació i recolzament, un part, no cal que estigui estrictament medicalitzat. En un part medicalitzat es deixa a un costat la fisiologia de les dones, desvirtuant l'experiència del naixament del seu fill.
El part es un acte involuntari com la son, l'orgasme..., encara que més complex. Quan un tracta de controlar aquests processos l'únic que aconsegueix és inhibir-los.
Condicions per a tal que es dugui a terme un part humanitzat:
- Intimitat, seguretat i recolzament emocional.
- Ambient i entorn apropiat.
- Llibertat d'expressió.
- Libertad de movimients y postures per l'expulsiu.
- Assistència professional respectuosa.
- Procediments naturals per abordar el dolor.
- Intimitat i temps per rebre el nadó.
Penso que un part ha d'estar supervisat per professionals i gent que et pot ajudar durant el part. S'ha de tenir suport de la gent que estimes, com bé pot ser la teva parella, els teus pares, germans...
Mai s'haurien de practicar cesàrees en cas no fos estrictament necessari, s'hauria de parir en un ambient relaxat, sense pressions, amb recolzament mèdic i emocional. És més segur parir en un hospital per si apareixen complicacions durant el part, tot i que si el part transcorre de manera normal els professionals de la medicina t'haurien de deixar fer. Un cop el teu nadó ha nascut, crec que el més importat es que estigui amb la seva mare, ja que els dos es necessiten l'un de l'altre. La mare necessita tenir entre els seus braços el seu nadó que ha portat 9 mesos dins seu. I el nadó necessita calor maternal, sentir-se acollit i estimat. Uns professionals haurien de tractar amb amabilitat i respecte a una dona que està donant a llum. Per tant crec que els metges com professionals que són haurien de saber què fer en aquests casos, jo penso que es molt més segur donar a llum en un hospital que a casa. Ja que disposen dels medis mèdics apropiats per al recolzament d'un part.
Resum i opinió personal sobre l'article:
Entrevista a Michel Odent
“Más que humanizar el parto, hay que mamiferizarlo”
Autora: L. Artiz.
Ens diu que la oxitocina o hormona de l'amor, es alliberada durant el part de forma natural per la dona, per a tal de que el part transcorri d' una manera normal. Si una dona se sent observada o en un ambient estressant o inadecuat el cos comença a desprendre adenalina, que inhibeix el part. Ell ens diu que el part d'una dona hauria d'estar sota supervisió d'una matrona amb experiència i en un ambient relaxat i silenciós. I que els metges només haurien d'intervenir en cas de que fos necessari.
Estic totalment d'acord amb Michel Odent.
Quines diferències existeixen entre una matrona i una doula?
Una doula és una assistent sense titulació oficial que proporciona informació, suport físic i emocional a les dones durant l'embaràs, el part i el postpart.
Una matrona és la persona que s'encarrega de la cura de la salut de les dones durant l'embaràs, de l'assistència al part i seguiment del postpart, així com també de la regulació de la fecunditat (mètodes anticonceptius). A més de l'assistència a la dona embarassada, són persones també capacitades per prestar atenció ginecològica a dones en general, en l'assessoria en planificació familiar i en l'atenció durant la menopausa. Es tracta de personal sanitari especialitzat en el seguiment dels embarassos de baix risc, l'atenció al part i la cura de l'embarassada durant el període de postpart. Aposten per una assistència no medicalitzada, intentant que el part sigui el més natural possible. Tot i que la formació de la llevadora també comprèn l'assistència al part en determinades situacions anormals, com els parts de natges (utilitzant sempre tècniques no invasives), estan capacitades per reconèixer aquelles situacions de risc on és necessària la intervenció mèdica, sent els gíneco-obstetres els especialistes encarregats de prestar l'assistència en aquestes situacions. La funció de la matrona es complementa amb la de l'obstetra, al qual són derivades les dones que necessiten cures que estan més enllà de l'àmbit d'actuació dels llevadors. Encara que en molts sistemes de salut ambdós professionals treballen en col · laboració.
Per què és tan recomanable que els nadons no rebin visites durant els primers quinze dies de vida?
La mare i nadó acaben de passar per una situació més o menys estressant, la mare sovint està exhausta, el nadó canvia el món de tranquil · litat de l'interior del ventre pel sorollós i lluminós exterior, i el que més necessita aquestes primeres hores és sentir el calor de la mare, el contacte pell amb pell, i ser alletat. I tot això és molt millor en un entorn tranquil, que permeti a la mare estar més relaxada. I és que néixer en un entorn acollidor i respectuós no té per què estar limitat al moment del part, també en el postpart és necessària la intimitat. D'aquesta manera s'afavoreix el vincle amb la mare i es facilita la lactància, ja que la mare està més tranquil · la. També s'evita la transmissió de gèrmens, de més persones que toquen el nadó. També hauria de comptar amb la presència del pare per tal d'acompanyar a la mare i al nadó en aquests primers moments donant suport i carinyo.
Els quatre grans mites de la dilatació en el part.
Per què és tan recomanable que els nadons no rebin visites durant els primers quinze dies de vida?
La mare i nadó acaben de passar per una situació més o menys estressant, la mare sovint està exhausta, el nadó canvia el món de tranquil · litat de l'interior del ventre pel sorollós i lluminós exterior, i el que més necessita aquestes primeres hores és sentir el calor de la mare, el contacte pell amb pell, i ser alletat. I tot això és molt millor en un entorn tranquil, que permeti a la mare estar més relaxada. I és que néixer en un entorn acollidor i respectuós no té per què estar limitat al moment del part, també en el postpart és necessària la intimitat. D'aquesta manera s'afavoreix el vincle amb la mare i es facilita la lactància, ja que la mare està més tranquil · la. També s'evita la transmissió de gèrmens, de més persones que toquen el nadó. També hauria de comptar amb la presència del pare per tal d'acompanyar a la mare i al nadó en aquests primers moments donant suport i carinyo.
Els quatre grans mites de la dilatació en el part.
1-Encara que el cèrvix estigui dilatat 10cm no significa que hagis d'empènyer per a que surti el nadó en algunes ocasions el cap del nadó és més gran i necessites dilatar més.
El coll uterí no dilata en forma de cercle, sinó que s'obre com una el·lipsi.
El coll uterí no dilata en forma de cercle, sinó que s'obre com una el·lipsi.
2-S'obre des del darrere cap endavant com una el · lipsi. L'obertura es troba enclavada a la part posterior de la vagina i durant l'inici de la dilatació s'obre cap endavant. En algun punt del procés gairebé totes les dones tenen una vora anterior (que vol dir que la part superior del cèrvix no està totalment dilatat) perquè és l'última part que puja sobre el cap del nadó. Que aquest vora es detecti o no depèn de si es realitza o quan es realitzi un tacte vaginal. Una vora posterior és molt estrany perquè aquesta part del cèrvix desapareix abans, o perquè és difícil aconseguir-la amb els dits.
3-Els contactes vaginals no danyen el cèrvix ni dificulten la dilatació.La llevadora Carla Hartley a Ancient Art Midwifery ho explica així:
"El cèrvix no hauria de ser tocat, es produeix una resposta inflamatòria al material estrany (els guants) i la pressió, i una resposta hormonal. Al cos pot resultar confús que, mentre intenta buidar l'úter, es d'una interferència des del coll de l'úter en ser tocat i manipulat d'una manera estranya per a ell. Els tactes vaginals no són fisiològics i suposen una interrupció al procès natural del part. El teu cos sap com expulsar un nadó sense la teva ajuda, és un reflex.
4-El coll uterí és diferent i està aïllat d'altres parts del cos.Ina May Gaskin, la mare de la matronería moderna ha encunyat un terme anomenat "la llei de l'esfínter". Aquesta llei declara:Els esfínters (incloent l'anal, cervical i vaginal) són els responsables de portar al teu bebè al món. Si els esfínters estan atapeïts, el part no progressarà i hi haurà més dolor.
Resum de ''el apego inseguro''
Això fa que el nen no arribi a comprendre, es menyspreï, es digui a si mateix que només té dret a l'amor i l'atenció si obeeix i, pot arribar a comprometre la vinculació emocional sana a les seves figures d'afecció.
Si arribem a aquesta situació el nen pot desenvolupar un aferrament insegur. Un exemple seria el d'aquests nens que, en absència dels seus pares, es mostren molt temorosos i angoixats, però, que, quan els pares arriben, els rebutgen.
"El cèrvix no hauria de ser tocat, es produeix una resposta inflamatòria al material estrany (els guants) i la pressió, i una resposta hormonal. Al cos pot resultar confús que, mentre intenta buidar l'úter, es d'una interferència des del coll de l'úter en ser tocat i manipulat d'una manera estranya per a ell. Els tactes vaginals no són fisiològics i suposen una interrupció al procès natural del part. El teu cos sap com expulsar un nadó sense la teva ajuda, és un reflex.
4-El coll uterí és diferent i està aïllat d'altres parts del cos.Ina May Gaskin, la mare de la matronería moderna ha encunyat un terme anomenat "la llei de l'esfínter". Aquesta llei declara:Els esfínters (incloent l'anal, cervical i vaginal) són els responsables de portar al teu bebè al món. Si els esfínters estan atapeïts, el part no progressarà i hi haurà més dolor.
Resum de ''el apego inseguro''
Això fa que el nen no arribi a comprendre, es menyspreï, es digui a si mateix que només té dret a l'amor i l'atenció si obeeix i, pot arribar a comprometre la vinculació emocional sana a les seves figures d'afecció.
Si arribem a aquesta situació el nen pot desenvolupar un aferrament insegur. Un exemple seria el d'aquests nens que, en absència dels seus pares, es mostren molt temorosos i angoixats, però, que, quan els pares arriben, els rebutgen.
