Curtmetratges

Portless

Després de passar una forta tempesta enmig del mar Mediterrani, el vaixell de càrrega Stratis II arriba al port barceloní. Molta de la seva càrrega s'ha malmès o s'ha perdut. I No han pogut entregar la càrrega, la companyia asseguradora del vaixell ha fet fallida i només ha pogut pagar un 20% del valor de la càrrega malmesa a  causa de la tempesta. La companyia naviliera abandona el vaixell, juntament amb tota la seva tripulació al port de Barcelona. El capità Mumtaz Ahmed no pot deixar el vaixell perquè com a capità ha de ser l'últim en abandonar-lo.

El que més m'ha impactat d'aquest curt ha estat veure com el capità es trobava tot sol en un país que no era el seu, abandonat, i a sobre arreglava el vaixell com podia tot i que no fos seu. Després d'haver venut el vaixell pel preu mínim de subhasta, que ni tan sols cobria     la tercera part dels sous que havia de cobrar, el capità deixa una nota amb el seu número de telèfon per si els que l'han comprat tenen algun dubte sobre el vaixell i el volen contactar-lo. Aquest curt reflecteix molt bé la sensació del pas del temps molt lent.  

Jimmy

En Jimmy té discapacitat cerebral i lluita cada dia pels drets dels discapacitats. Ha rebut la condecoració membre de l'ordre de l'imperi britànic.

El curt ens mostra com es un dia normal i corrent per en Jimmy. Des d'una càmera subjectiva podem observar tot el que li succeeix al personatge durant un dia normal de la seva vida, les dificultats que se li presenten, les persones amb les que interactua...

Des d'aquest punt de vista es transmeten molt bé els sentiments i les sensacions del personatge. M'ha semblat un curt molt dramàtic.

Los orígenes del marketing

Aquest curtmetratge es una mena de tràiler o anunci de la pel·lícula "Mapa" del mateix director, Elias León.

Aquest curt és un bombardeig d'imatges constants. Apareixen imatges d'un viatge a l'Índia, la casa del director... 

Les sensacions que m'ha transmès han estat les de soledat, la cerca de noves emocions...

El director ens vol transmetre el seu missatge a través d'una interlocutora "María", que no existeix, això ens pot fer pensar que també està buscant algú amb qui poder compartir moments de la seva vida.

Flying Anne

Anne és una nena d'onze anys amb síndrome de La Tourette, aquest síndrome no el pot controlar i a vegades la fa comportar-se de manera estranya. De vegades s'ha de moure en cercles, sempre a la dreta, llepar tot el que veu, no trepitjar les juntes de les rajoles quan va pel carrer... L'únic al que te por és a que els demés no l'acceptin tal i com és. Supera aquesta por que té explicant als seus companys de classe el que li passa. Se sent bé quan veu que els seus companys l'entenen. La frase que m'ha impactat més del curtmetratge és la que diu la nena al final, que no vol canviar per res el que li passa perquè si ho canviés no seria ella mateixa. 

Valoració de la sortida

Aquesta sortida ha estat entretinguda i per mi ha valgut la pena perquè ha estat una oportunitat de  poder veure diferents punts de vista de gent arreu de món a través d'un curtmetratge. Tots els curtmetratges comunicaven alguna cosa, que per l'autor era important transmetre.  Tot i que m'hagués agradat veure algun curt més la sortida m'ha agradat molt.

Lullaby de Victor Kossakovsky (Rússia, 2012) 3 minuts

Un parell de vagabunds dormen al terra del vestíbul d'un banc.  Si vols utilitzar el caixer automàtic, hauràs de passar per sobre d' ells o buscar un altre caixer. Kossakovsky capta la crisis econòmica en una sola imatge.

En Henry i en John son dos germans, per desgràcia s'han quedat sense casa. Han sigut víctimes d'uns dels molts desnonaments arreu del país. Tots dos eren obrers de la construcció i per mala fortuna ara es troben malvivint dins d'un caixer automàtic. 

En Henry amb dos fills i una dona ha hagut d'abandonar la seva casa a causa de la mala relació amb la seva dona. A partir d'aquest moment canviaria la vida per a ell. S'aniria a viure amb el seu germà a la llar de la seva infantesa. 

Tots dos germans estaven passant moments difícils, a tots dos els acabaven d'acomiadar de la seva feina a la construcció. No tenien res per viure, tan sols uns pocs estalvis que els seus pares els havien deixat. I en pocs mesos no els quedava res, només deutes i una ordre de desallotjament. 

Van quedar-se al carrer, sense res. No era ple hivern, però als carrers encara feia fred i tots dos van decidir ocupar un caixer automàtic dos carrers més enllà de casa seva. Se sentien molt malament. Havien de suportar les humiliacions de persones que ni tan sols coneixien. D'altres els donaven almoina. I d'altres ni tan sols entraven.  La situació era insuportable, vivien com podien, mes ben dit malvivien dins un caixer automàtic. Però tots dos es recolzaven mútuament. Aquell caixer era per ells un refugi de pau quan ningú els molestava. 

Van estar 234 nits compartint moments no gaire feliços, però estaven junts. Fins que uns homes sense cor van decidir trencar la pau d'aquell lloc. Només els va fer falta tres litres de gasolina i una cerilla, una simple cerilla. I amb aquest simple gest van trencar l'unió  i els somnis d'aquells dos homes. No tenien cap raó només unes copes de més. Els bombers no van tardar en arribar. Però el destí d'aquells dos homes ja estava escrit. Van morir tots dos junts. Un deixant dos fills, l'altre deixant aquest món.