dijous, 13 de juny del 2013

Lullaby de Victor Kossakovsky (Rússia, 2012) 3 minuts


Un parell de vagabunds dormen al terra del vestíbul d'un banc.  Si vols utilitzar el caixer automàtic, hauràs de passar per sobre d' ells o buscar un altre caixer. Kossakovsky capta la crisis econòmica en una sola imatge.

En Henry i en John son dos germans, per desgràcia s'han quedat sense casa. Han sigut víctimes d'uns dels molts desnonaments arreu del país. Tots dos eren obrers de la construcció i per mala fortuna ara es troben malvivint dins d'un caixer automàtic. 

En Henry amb dos fills i una dona ha hagut d'abandonar la seva casa a causa de la mala relació amb la seva dona. A partir d'aquest moment canviaria la vida per a ell. S'aniria a viure amb el seu germà a la llar de la seva infantesa. 
Tots dos germans estaven passant moments difícils, a tots dos els acabaven d'acomiadar de la seva feina a la construcció. No tenien res per viure, tan sols uns pocs estalvis que els seus pares els havien deixat. I en pocs mesos no els quedava res, només deutes i una ordre de desallotjament. 
Van quedar-se al carrer, sense res. No era ple hivern, però als carrers encara feia fred i tots dos van decidir ocupar un caixer automàtic dos carrers més enllà de casa seva. Se sentien molt malament. Havien de suportar les humiliacions de persones que ni tan sols coneixien. D'altres els donaven almoina. I d'altres ni tan sols entraven.  La situació era insuportable, vivien com podien, mes ben dit malvivien dins un caixer automàtic. Però tots dos es recolzaven mútuament. Aquell caixer era per ells un refugi de pau quan ningú els molestava. 
Van estar 234 nits compartint moments no gaire feliços, però estaven junts. Fins que uns homes sense cor van decidir trencar la pau d'aquell lloc. Només els va fer falta tres litres de gasolina i una cerilla, una simple cerilla. I amb aquest simple gest van trencar l'unió  i els somnis d'aquells dos homes. No tenien cap raó només unes copes de més. Els bombers no van tardar en arribar. Però el destí d'aquells dos homes ja estava escrit. Van morir tots dos junts. Un deixant dos fills, l'altre deixant aquest món.


1 comentari:

  1. Molt bé (tot i que hi ha alguna faltota). La història em sona molt més propera, no pas de Rússia...

    ResponElimina