El senyor Jaume li va dir que mai no havia pogut fer créixer vares de Jessè en el seu jardi que potser l'aire no hi venia de la manera que les flors aurien volgut per estar contentes.
Hi havia plantes,plantes menudes apunt de créixer , arrenglades fent ratlles rectes tirades amb cordill, i vam anar fins la meitat del camp, separada del altre meitat per una paret espessa de boles de neu,i abans de passar aquella paret verda ya ens va arribar l'olor de gran florida de les vares de Jessè. El senyor Jaume es va treure el barret va deixar caure el braç contra una cuixa com si el braç i el barret es vesin tornat de plom, i molt baixet va dir, deu meu .
A aquesta flor es un símbol de puresa i castedat. De vegades, el colom de l'Esperit Sant apareix sobre les flors de la vara. Aquest atribut de la vara s'origina en els Evangelis Apòcrifs, on es relata que van ser convocats al temple un home de cada tribu d'Israel, per triar espòs per la Mare de Déu. Josep va ser per la tribu de Judà. Cada home havia de portar una vara, les que van ser deixades sobre l'altar. Quan l'endemà el sacerdot va ingressar al Sancta Santorum, un àngel va prendre la vara més petita, la de Josep i, segons algunes versions la vara va florir, i segons altres el colom de l'Esperit Sant va sorgir d'ella, assenyalant l'elegit per esposar la Verge. Així es compliria el narrat pel profeta Isaïes: "I sortirà una branca de l'arrel de Jesse, i una flor sortirà de la seva arrel.
Al llibre s'hi podria associar amb el senyor Jaume ja que no ha tingut mai fills.
Més o menys. L'arbre de Jessé és el que origina l'arbre genealògic (origen de totes les famílies). Efectivament, podria ser que les vares de Jessé no visquessin al jardí del senyor perquè ell no podia tenir fills.
ResponEliminaTornant als Evangelis, Sant Josep figura que és el pare de Jesús (en el pessebre, per exemple) però en realitat no ho és. La Verge Maria després de parir el seu fill continuava essent "verge". Que complicat, no?