Eufemismes

A l'article de Javier Marías Villanía léxica apareixen una sèrie d'eufemismes que han canviat amb el temps.


Un eufemisme és una paraula o expressió que s'usa en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada al context.



"discapacitados", “personas con discapacidad” o “funcionalmente diversas", "lisiado",
"tullido", "minusválidos".



discapacitat: 
Minusvalidesa.


minusvàlid -a: 
Que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de l’activitat.


"contaminar", "manchar".


Contaminar:
Impurificar, corrompre, per contacte. 
Introduir contaminació (en un medi donat).Infectar d’una malaltia contagiosa. 


Embrutar:
Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc. Perdre la netedat amb taques, pols, greix, etc. 

"Váter", "retrete", "excusado".

vàter: 
Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres.
Cambra on hi ha el vàter.


latrina: 
Comuna o vàter, especialment de determinats llocs públics com casernes i campaments. Netejar les latrines de l’estació. 


lavabo:
Habitació destinada a rentar-s’hi. Vàter.

Crec que els eufemismes s'han d'utilitzar ens certs àmbits on cal parlar més formalment sempre i quan el significat sigui el mateix i no porti confusions. En quan a utilitzar paraules que tinguin per significat una cosa no molt agradable crec que no s'haurien d'utilitzar eufemismes, ja que comportaria confusions i crec que les coses s'han de dir tal com són sense disfressar-les. Per exemple, la paraula contaminar i embrutir, tot i que són molt semblants no signifiquen totalment el mateix per tant hauriem d'utilitzar la paraules adients en cada cas i context.

Societat: “Palomino"

El tema principal de l'article són els valors socials, el punt de vista que tenen certes persones sobre les relacions homosexuals  i les relacions personals  al segle XXI.
Els temes secundaris de l'article són  les diferents accepcions d'una paraula el seu ús al llarg del temps, i la confusió que pot comportar això.
Està escrit en el dialecte valencià (subdialecte alacantí)  perquè les següents característiques ho demostren: la utilització de paraules de vocabulari diferents com, ''xica'',''xiques'' per dir noia, noies ''xic'' , amollar, deixar anar. La primera persona del present d'indicatiu és -e. Exemple: pense. La primera persona del present de subjuntiu és -a. Exemple: faça. Els possessius meua per dir meva, seua per dir seva.

Sobre l'article penso que un professor no hauria d'opinar sobre la orientació sexual dels seus alumnes.  Un professor hauria de preocupar-se més per altres aspectes més rellevants sobre la educació dels  alumnes i que afectin al normal funcionament de la seva activitat escolar.

Paraules del registre vulgar en català

Aquesta és la lletra de la cançó d'Estanislau Verdet ''Per fer país...'', la qual inclou moltes paraules i insults en català:

Pixamandúrries llardós.
Vés a pastar fang, albercoc.
Australopitec, cul inquiet, gra de pus, llepafils, mala pecora,
passerell, flipamandonguilles,
mosqueta morta, torra castanyes,
xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc.

Per fer país insultem en català.

Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana, cagarro tou mocós,
ploramiques, sabatot,
barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent,
buscabregues, aixafabolets,
garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.

Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegas,
bufagaites, gep de burra, baix de sostre, desvirgagallines.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.

Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós,
escuracassoles, escoltallufes,
cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort, barrut, pallús en zel,
abraçafanals.

Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot,
tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

Aquests són alguns dels significats de les paraules:

Mandúrria: Membre viril, en llenguatge infantil (Alaró).

Pixa: Penis.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.


Tanoca: Babau. Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t’ho creus!


Llardós: brut de llard.

Pastar fang: anar a fer punyetes.

Australopitec: mono antic.

Gra de pus: pesat, emprenyador.

Mala pécora: persona dolenta o extremadament estúpida.

Passerell: persona molt alegre, molt astuta. 

Mosqueta morta: persona callada, molt quieta.

Torra castanyes: persona molt pesada.

Camacurt: persona amb les cames curtes.

Barjaula: persona egoista.

Panoli: persona ignorant.

Dropo: persona que mai vol treballar.

Desvergonyit: persona amb manca de vergonya.

Bocamoll: persona que té la boca amb molta saliva.

Bordegàs: persona entremeliada.

Escoltallufes: persona curiosa.

Cagadubtes: persona que no es refia de res, és a dir, que dubta de tot.

Panxacontent: persona egoísta, que no es preocupa per els altres. No té empatia.

Orellut: persona amb orelles molt grans.

Barrut: persona que menja molt.

Cagandanes: Home que es mou molt i aparenta molta energia, però que és fluix de caràcter i no fa res d'importància.

Nas de porc: que té el nas de porc.

Esquifit: que no arriba a la mida que cal.

Ploramiques: Persona plora per res.

Sabatot: burro.

Barjaula: prostituta.

Matusser: xapusser.

Tita fluixa: poc valent.

Buscabregues : persona problemàtica.

Xitxarel·lo: jove de la primera volada. 
 

World Press Photo 2012

El fotograf suec Paul Hansen ha guanyat la 56a edició del World Press Photo, corresponent al 2012, amb una imatge de Gaza. La imatge mostra la desesperació de dos homes palestins que porten el cadàver d' uns nens, molt petits, embolicats en uns llençols blancs. El guardó es el més important de la seva classe a tot el món, y al jurat li ha impressionat la forma en la que Hansen ha sabut plasmar la tragèdia. 
  
“Aquí està tot, el dolor i l'enuig, la desesperació i la pèrdua. La força de la foto radica en aquest contrast amb la innocència dels petits. No es pot oblidar”, ha dit Mayu Mohanna, membre peruana del jurat.

Hansen, que treballa pel diari suec Dagens Nyheter, explica que els homes portaven  als petits pels carrers de Gaza fins la mesquita. El cadaver del pare estava darrere, a una llitera, embolicat amb uns llençols blancs. Els petits, Suhaib Hijzi i el seu germà, Mohamed, tenien dos i tres anys i van morir al bombardeig que va destruir la seva casa. Un misil que provenía de l'exèrcit israelí havía rebentat l'edifici.

El World Press Photo va ser creat a Holanda el 1955, quan els fotografs nacionals varen transformar el seu propi concurs en un internacional. El primer trofeu va ser lliurat a Ámsterdam. El primer any, 42 fotografs de 11 països van presentar 300 imatges. Al1990, els aspirants al premi sumaven ja 1.280 participants de 64 països amb 11.043 fotos. Aquesta última vegada, han sigut 5.666 candidats de 124 països, amb 103.481 fotos. A més de 10.000 euros en efectiu, el guanyador Hansen s'emportarà una càmera Canon i un lot de lents.

He escollit aquesta notícia perquè m'ha impactat molt la fotografia. El conflicte de Gaza es remunta a més de seixanta anys enrere, a 1949, quan el territori que ocupa la franja va ser establert, en l'acord de pau signat després del conflicte àrab-israelià iniciat un any abans. Ens mostra les desgràcies que pateix molta gent innocent sense tenir culpa de res. I que per culpa d'aquest conflicte està morint molta gent innocent.

El País de los estudiantes Entrepontes

Aquest diari és el guanyador de el país de los estudiantes de l'any 2012. Pertany a l'institut Campo de San Alberto, Noia (A Coruña). Està dividit en 6 seccions: Portada, societat i cultura, medi ambient, el teu entorn, esports i tema lliure. El diari està realitzat en castellà menys la secció de tema lliure que està escrita en gallec. He decidit comentar un article de la secció de mediambient el títol de la qual és: ¿Jaulas?
Les cofradies de pescadors i mariscadors de la ria de Muros i Noia es van oposar a la implantació d'unes gàbies per al cultiu de salmons al fons marí d'aquesta ria. S'hi van oposar ja que els excrements de dits animals poden perjudicar greument a les espècies marines autòctones. En contraposició els biòlegs diuen que si les coses es fan bé, no hi ha cap problema per a la implantació de les gàbies. No obstant si les coses no és fan correctament és pot perjudicar greument al paisatge i biodiversitat de la zona. S'ha obert un debat ¿Gàbies si o gàbies no?

Opino que les gàbies de salmons no haurien de ser instal·lades en un lloc que no és autòcton o propi de l'espècie. El lloc on les volen col·locar és molt ric en biodiversitat marina y espècies pròpies del lloc i no s'hauria de fer malbé el paisatge natural per l'enriquiment d'uns quants interessats.

Classe pràctica de periodisme en temps real

La Marta i l'Albano Fachin ens van fer una visita a l'institut per explicar-nos els seus començos amb la seva revista cafèambllet i les seves investigacions periodístiques. El que més em va impactar va ser que els començos de la revista van ser en un sopar d'ells dos amb una mica de vi. Una de les coses que també em va impactar va ser quan l'Albano va dir que el dia ''d'avui'' (31 de gener de 2013) seria un dia històric perquè al diari EL PAÍS publicava la notícia de "los papeles de Bárcenas" (comptable del pp). Son uns joves emprenedors que han estat acusats i portats als tribunals per deshonar a un dels caps de la trama que robava diners a la sanitat catalana. La multa que havíen de pagar era de 10.000€. Ells no tenien diners per pagar-la i van empendre la venta d'un llibre per tal de recaudar diners per pagar-la. Els van aconseguir gràcies a tota la col·laboració ciutadana que va recolzar les seves idees.Han aconseguit fins i tot que els seus passos surtin publicats al Washington post.

Donen la impressió de lluitar pel que volen i no donar-se per vençuts.