Els temes secundaris de l'article són les diferents accepcions d'una paraula el seu ús al llarg del temps, i la confusió que pot comportar això.
Està escrit en el dialecte valencià (subdialecte alacantí) perquè les següents característiques ho demostren: la utilització de paraules de vocabulari diferents com, ''xica'',''xiques'' per dir noia, noies ''xic'' , amollar, deixar anar. La primera persona del present d'indicatiu és -e. Exemple: pense. La primera persona del present de subjuntiu és -a. Exemple: faça. Els possessius meua per dir meva, seua per dir seva.
Sobre l'article penso que un professor no hauria d'opinar sobre la orientació sexual dels seus alumnes. Un professor hauria de preocupar-se més per altres aspectes més rellevants sobre la educació dels alumnes i que afectin al normal funcionament de la seva activitat escolar.
Bé, però a l'últim paràgraf hi falten dos apòstrofs.
ResponElimina