L'estiu de les keds blaves

Introducció

Paraules que provenen de marques comercials:

Keds: 

Sabatilles esportives.

Etimologia: Paraula que en un orígen era la marca de unes sabatilles esportives. L'utilitzen els lleidatans.

Rímel:

És el nom registrat de la màscara de pestanyes, feta a base d'oli i pintura, que s'aplica a les pestanyes amb un raspatllet per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les. Normalment és de color negre.

Etimologia:

La paraula prové de l' adaptació del nom de l'empresa Rimmel de productes de maquillatge, fundada originalment el 1834 per Eugène Rimmel a Londres.

cel·lofana:

Material que es presenta en forma de fulls de cel·lulosa transparent i flexible fets a partir de viscosa. Poden ser de diversos colors i s'utilitzen per embolicar regals.

Etimologia: Del francès cellophane, originalment una marca registrada (1912), composta amb els mots cellulose i diaphane (del grec diaphanés, 'transparent'), invenció de l'enginyer suís Jacques Brandenberger (1908).

tàper:

Recipient de plàstic que tanca hermèticament i s'usa per guardar-hi o dur-hi menjar.

Etimologia: Adaptació de l'anglès tupper, derivat de la marca comercial Tupperware (registrada i patentada pel químic nord-americà Earl S. Tupper el 1946), que manufactura aquesta mena d'envasos.

veronal:
Substància blanca, cristal·lina, usada com a hipnòtic, primer somnífer del grup dels barbitúrics, també conegut amb el nom de barbital.

Etimologia: Nom que van donar a aquesta substància els primers que la van sintetitzar el 1902, el químic Emil Fischer i el metge Joseph von Mering. Es va començar a comercialitzar el 1904 amb aquesta marca. «La llegenda diu que Von Mering va anomenar així el producte perquè considerava que la ciutat italiana de Verona era el lloc més tranquil del món».

L'estiu de les keds blaves

Finals de Juny. El paper verd de cel·lofana queia a trossos al terra. Un somriure, unes precioses keds blaves acabava de desembolicar la Cecília. Ja n'eren 18 d'espelmes, de somnis, de desitjos. Un nou estiu una nova història per començar. Massachusetts. L'avió tot just s'acabava d'enlairar fèia una hora i la Cecília ja dormia com si veronal hagués pres, somiava en la nova vida que li esperava a l'altre costat de l'Àtlantic.  De cop l'hostessa la despertà era l'hora de dinar. Mongetes i pollastre no era que li agradés molt el menú però tenia gana. Es lamenta de no haver acceptat portar el tàper amb deliciós dinar que li havia preparat la seva àvia. Volia veure al seu pare, ja eren molts anys que el destí havia fet que els seus camins no es trobessin però per fi era hora de trobar-se. Estava nerviosa i a la vegada contenta.

Set de la tarda hora local. El avió per fi aterra. Equipatges multitud de gent, perduda, ansiosa. Un politò sona, es el seu pare la truca per saber si tardarà molt en sortir, la vol veure. Ella recull el seu equipatge ràpidament. Veu un cartell gran on posa "arrivals" i una fletxa que indica una gran porta transparent envoltada de publicitat. No pot esperar més corre emocionada, a través del gran vidre i es dirigeix a una cara coneguda entre els milers de persones que hi havia. Una abraçada i més tard una llàgrima rellisca per la seva galta, el rímel se li escampa pels ulls, tot just acabava de començar aquell estiu de les keds blaves.