Moments trencats

"Un final trist —tots els finals ho són— no ha de desmentir el passat d'alegria." 
Salvador Sostres (Barcelona 1975)

Salvador Sostres

És un escriptor i periodista català. Alumne del col·legi Aula, cursà un any a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i abandonà a continuació els seus estudis universitaris per dedicar-se plenament a l'escriptura. S'ha dedicat de forma exclusiva als articles d'opinió i a les novel·les de ficció, al principi algunes d'elles en llengua castellana.

Moments trencats

Tot havia començat un fred vint-i-cinc de desembre de mil nou-cents noranta-sis.  Sobre una gran pista de gel patinava l’Arlet . Patinava molt bé, però de cop rellisca i cau a sobre d’un noi alt, moreno i d’ulls verds.  El noi s’aixeca tot enfadat, pretenia escridassar a qui l’hagués fet caure a terra, però tot d’una les seves mirades es creuen. El seu estat d’ànim canvia en mil·lèsimes de segon i en comptes d’enfadar-se acompanya a l’Arlet a la infermeria.  Al so d’una nadala dos desconeguts s’acaben de conèixer i a partir d’aquell dia les seves vides serien inseparables.  Eren molts moments per recordar tots feliços i cap de dolent, les seves vides havien agafat un sentit. Es van prometre que mai es separarien, però només era una promesa més, d’aquelles que es fan els enamorats.  Era el dissetè nadal que passaven junts, un regal perfecte sota d’aquell arbre. Uns bitllets a Marrakech que ho canviarien tot.

Marrakech. A través d’aquella finestra es podien veure aquelles altes palmeres. En Jordi li fa un petó al front i la desperta. Eren ja les deu i havien de donar-se pressa ja que el seu tour començava a les onze. Es vesteixen tots dos amb una roba fina blanca, feia molta calor i surten de l’hotel.  L’Arlet es disposa a creuar el carrer sense haver-se fixat que un cotxe s’acostava a ella a tota velocitat. En Jordi no ho dubta ni un segon i la protegeix com pot, mor en l’acte. 

L’ambient era silenciós, només se sentia el soroll d’ una llàgrima que  queia per la seva galta, es disposava a donar l’últim adéu al seu estimat una rosa blanca i una sobre amb fotos de tots els moments que havien passat junts. Un final trist. Tots els finals ho són però l’Arlet no ha de desmentir el passat d'alegria. Per això volia que ell s'endugués aquell sobre allà on anés.