Activistas Femen

Les activistes Femen, formen part d'un moviment nascut a Ucraïna, van començar protestant als carrers contra el comerç del sexe i l'explotació sexual. 

 Les seves accions passaven desapercebudes fins que un dia, l'any 2010, cinc d'elles van decidir protestar en topless contra el candidat ucraïnès Victor Ianukóvitx. 

L'impacte mediàtic va ser espectacular, de manera que van decidir seguir aquest camí: el seu cos com a arma de lluita, com a bandera. Des de llavors sempre protesten en topless amb pintades en el seu tors i una corona de flors  al cap que les caracteritza.

Els objectius que volen aconseguir amb aquesta mena de protestes són: reivindicar els drets de la dona i intentar lluitar en contra del turisme sexual.

Han trobat una bona manera de cridar l'atenció i es mereixen el respecte de tothom perquè lluiten per unes causes justes, ja que encara hi ha moltes dones al món que no són tractades pel que són. Trobo raonades tot aquest tipus de protestes tot i que penso que haurien de ser escoltades vagin amb o sense roba i no haver  d'arribar fins a aquest punt. 

El passat dia 1 de març Amina Tyler, un tunisiana de 19 anys, va compartir a Facebook  una foto seva amb el tors nu. Apareixia maquillada, fumant i amb una cita en àrab en el seu pit: "El meu cos em pertany i no representa l'honor de ningú". Va provocar un gran escàndol en les xarxes i va sortir per tots els diaris i revistes de Tunísia. Poc després va ser segrestada pel seu cosí i el seu pare.

Tota dona té dret a lluitar pels seus drets es una cosa que trobo justa, però el que ha fet aquesta dona no em sembla gens bé, sobretot pensant del país del que prové. 

Si vol lluitar pels seus drets que ho faci, però sense exposar el seu cos nu a les xarxes socials, cosa que té molta repercussió. 

Si alguna cosa no la troba justa que la reivindiqui, però que abans pensi quines conseqüències pot tenir una acció, i en aquest cas vistes les circumstàncies crec que no ha trobat la manera correcta de manifestar els seus drets com a dona.

La visita d'en Pep Reyner al nostre institut

Ahir, dijous 25 d'abril vam rebre al nostre institut la visita d'en Pep Reyner, un antic estudiant del nostre institut i que està cursant la carrera de ciències polítiques a la universitat Pompeu Fabra de Barcelona i actualment està d'Erasmus a Alemanya, a la ciutat de Jena.

Ens va fer veure la importància dels idiomes, sobretot de l'anglès, i que viure a Alemanya és una bona alternativa ja que s'hi viu bé perquè té un govern que facilita la vida als estudiants que pagant un petit import poden gaudir de transport públic, estudis, residència...

Escrache

Origen i etimologia

De les llengües occitanorromances procedeix el registre del verb escrachar, antigament escratchá l'Idioma occità. A les etimologies i noms usats entre els segles XI al XVI, sobre les variacions de la llengua francesa, s'inclou la paraula escrache amb les accepcions de gale, rogne i farcin juliol. Gale, «sarna». Rogne, ús familiar de «cabreig», «estar cabrejat», «cabrejar», sinònims de «rebequeria», «estar furiós», «estar enfurismat», etc. Farcin o Farcy, «muermo», «úlcera», tot això en al · lusió a un context concret i de significat històric molt més ampli, el de les sancions a la conducta humana mitjançant les imprecacions medievals:

Toi fierge Nostre Seignor de la plaie de Egipte, et la partie de ton cors dont les estrounts sont portez, á escrache et á mangue issint que tu ne poes estre garis.

Glossaire de la Langue Romane, 1808.

La paraula escrache també va ser utilitzada principalment a Río de la Plata i Montevideo (Argentina). Va ser referenciada al 1879 per Benigno B. Lugones en la forma de escracho, provinent del dialecte lunfardo i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi. 

Actualment s'utilitza a Espanya, per denominar l'assetjament que pateixen alguns polítics prop de casa seva per part dels ciutadans ja que aquests polítics tenen uns clars indicis d'haver format part d'un delicte de corrupció i no han estat jutjats correctament o simplement per no reformar les lleis com per exemple la de les hipoteques.

Escrache no acaba de trobar el mot en català. Hi ha qui fa servir formes descriptives, com: "assetjament públic", "pressió pública". Molts mitjans de comunicació han preferit "escarni" o "aüc". Aücar és allò que es fa per a assenyalar les faltes o per a avergonyir algú. Diccionari: fer aücs; perseguir a crits; insultar, escarnir a crits. Uns altres fan ús del mot escratxos.


Primers i últims "escraches" 

Els encarregats de realitzar els primers escraches a Espanya han estat els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) en una campanya per exigir l'aprovació al Congrés de la dació en pagament de l'habitatge com a condició suficient per saldar el deute que comporta una hipoteca i així no quedar-se sense casa i a sobre amb deutes. Els escraches van aconseguir el seu moment de major tensió fa dues setmanes, amb el trasllat de la campanya de la PAH fins la porta de l'habitatge de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Divendres passat, els manifestants van intentar organitzar un altre escrache davant l'habitatge del president del Congrés, Jesús Posada, però en aquest cas la policia va aconseguir frenar-los.

Opinió personal

Molestar de certa manera als càrrecs polítics que no fan bé les seves funcions ho veig bé fins a un cert punt sempre i quan l'assetjament no arribi a la violència ni que els fills de polítics pateixin escrache ja que aquests últims no en tenen culpa. Tot polític hauria de lluitar per una llei justa per a la gent no ser corrupte i no abusar del seu poder, si el sistema funcionés correctament no hauríem d'arribar a aquests extrems.  

Les dones: passat, present i futur

Aquest treball de recerca parla sobre les dones al llarg de la història de la humanitat. Comença amb la següent cita: 

“Y ojalá que a esta misma hora, que bien pudiera ser la del alba, alguien pueda seguir hablando -aquí y allí o en otra parte cualquiera- acerca del nacimiento de la idea de libertad.” María Zambrano

El treball segueix una bona estructura i està organitzat en diferents apartats, el disseny es atractiu. Es nota que té les idees clares des d’un principi i al final en treu unes bones conclusions. Les imatges estan ben triades. El lenguatge que utilitza és culte tot i que trobo que és massa abarrocat i hauria de ser estàndard. En general es un bon treball.

Los ilusos l D'A

Prenent el títol de la novel·la pòstuma de Rafael Azcona, Jonás Trueba encara la seva segona pel · lícula com un experiment entre amics. Mentre estan aturats esperant la llum verda per rodar la seva nova pel · lícula, Trueba es troba amb els seus amics i, sense un pla de rodatge definit, els grava parlant de l'amor, de la vida, del cinema, menjant, bevent, enamorant-se. Una pel · lícula sobre el desig de fer cinema o sobre allò que fan els cineastes quan no fan cinema.

En aquell petit cafè, estava esperant als meus amics que poc van tardar, era un diumenge a la tarda, d’aquells diumenges en els que t’aixeques tard perquè has sortit de festa i a les tardes no tens ganes de res. Van arribar la Marta, en Jordi i l’Arnau i vam estar parlant de com havia anat aquella nit. La millor festa des de feia temps. Va venir  el cambrer i vam demanar uns cafès. Va ser la tarda perfecte amb les persones perfectes. Quan vaig arribar a casa em vaig donar compte que des que havia sortit de casa la càmera havia estat gravant tot. A partir d’aquell dia vaig començar a gravar tot el que em passava, era una pel·lícula sense guió, com la vida mateixa. Aquella càmera va presenciar els moments de major alegria i felicitat com també els més tristos. Com la ruptura d’en Jordi i la Marta i poc després la seva reconciliació. Una pel·lícula sense final però plena de sentiment, passant pels moments més quotidians. Sense adonar-me ja havia passat un any d’aquella tarda de diumenge, molts minuts gravats i moltes emocions. Avui, s’estrena el meu curtmetratge, un curt però emotiu vídeo que quedarà per sempre al meu record.