Los ilusos l D'A

Prenent el títol de la novel·la pòstuma de Rafael Azcona, Jonás Trueba encara la seva segona pel · lícula com un experiment entre amics. Mentre estan aturats esperant la llum verda per rodar la seva nova pel · lícula, Trueba es troba amb els seus amics i, sense un pla de rodatge definit, els grava parlant de l'amor, de la vida, del cinema, menjant, bevent, enamorant-se. Una pel · lícula sobre el desig de fer cinema o sobre allò que fan els cineastes quan no fan cinema.

En aquell petit cafè, estava esperant als meus amics que poc van tardar, era un diumenge a la tarda, d’aquells diumenges en els que t’aixeques tard perquè has sortit de festa i a les tardes no tens ganes de res. Van arribar la Marta, en Jordi i l’Arnau i vam estar parlant de com havia anat aquella nit. La millor festa des de feia temps. Va venir  el cambrer i vam demanar uns cafès. Va ser la tarda perfecte amb les persones perfectes. Quan vaig arribar a casa em vaig donar compte que des que havia sortit de casa la càmera havia estat gravant tot. A partir d’aquell dia vaig començar a gravar tot el que em passava, era una pel·lícula sense guió, com la vida mateixa. Aquella càmera va presenciar els moments de major alegria i felicitat com també els més tristos. Com la ruptura d’en Jordi i la Marta i poc després la seva reconciliació. Una pel·lícula sense final però plena de sentiment, passant pels moments més quotidians. Sense adonar-me ja havia passat un any d’aquella tarda de diumenge, molts minuts gravats i moltes emocions. Avui, s’estrena el meu curtmetratge, un curt però emotiu vídeo que quedarà per sempre al meu record.