Aliments per menjar o per tirar

Actualment es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870 milions de persones al planeta passen gana i anualment es llencen al món 1.300 milions de tones de menjar.

A España, segons el Banc dels Aliments, es llencen anualment 9 milions de tones de menjar en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions. Es calcula que a Europa  es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles.

A España, una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa, el 21% de la població. Es calculava que al 2009  més d’un milió de persones tenien dificultats per menjar el mínim necessari.
 A dia d’avui la situació és molt pitjor. A la Unió Europea són 79 milions les persones que no superen el llindar de la pobresa, un 15% de la població. I d’aquestes, 16 milions reben ajuda alimentària.

Mentre milions de tones de menjar són llençades cada any, milions de persones no tenen res per menjar.

Al camp hi ha ocasions en que l’agricultor li resulta més barat deixar l’aliment que recol·lectar-lo. En els mercats majoristes i les centrals de compra, on els aliments han de passar una mena de selecció responent a unes característiques determinades.

En restaurants i bars, on un 60% de les deixalles són conseqüència d’una mala previsió, el 30% es fa malbé al preparar els àpats i el 10% respon a les sobres dels comensals.

A casa llencem menjar quan els productes es deterioren perquè hem comprat més del que necessitàvem.


Poc importa que milions de persones passin fam. El fonamental és vendre. I si no ho pots comprar, no comptes.


Si intentes recollir el menjar que es llença  et pots trobar amb el contenidor tancat amb clau, com ha fet el consistori de Girona amb els dipòsits situats al costat dels o enfrontar-te a una multa de 750 euros si busques en els contenidors madrilenys.  

Només un 20% dels supermercats col·labora amb els banc d'aliments.


Algunes persones busquen el benefici, o ara la supervivència, d’uns pocs a costa de la gran majoria. Així es com funciona el capitalisme, també en les coses del menjar. 

 

Entrevista als editors del diari mensual cafè amb llet

Resum de la contrapotada del diari El País del dilluns passat (21/01/2013): Al poder se le cuestiona hasta con un video.

Albano Dante Fachín y Marta Sibina eren dos editors modestos de la revista cafè amb llet. Fins que van decidir fer un vídeo per denunciar l'opacitat en la sanitat catalana i penjar-lo a YouTube. La seva història està recollida pel Washington Post, un diari d'EE.UU.

Fa tres anys Albano va plantar-se al despatx d'un dels directius de l'Hospital de Calella (Barcelona), finançat per la Generalitat, per reivindicar la sanitat pública. Ell diu: "Vaig arribar indignat, després de veure l'anunci d'una mútua privada a la televisió", explica. La trobada va ser una decepció que canviaria la seva vida. Ell explica que es va topar amb un mur d'opacitat.


Sibina i Fachín van començar a investigar i van acabar destapant el cas Bagó a les pàgines de la seva revista i en diversos vídeos on repassen les incògnites que envolten el sistema sanitari català. Arran de la seva denúncia, l'Oficina Antifrau investiga les adjudicacions milionàries en contractes públics aconseguides per Ramon Bagó, empresari i alt càrrec de la sanitat. 

La peça va córrer per internet i per les difernts xarxes socials i ells van començar a sentir acompanyats després d'haver passat molt de temps davant de l'ordinador. Van elaborar també un vídeo dirigit al president de la Generalitat, amb el títol: On és el meu diners, president Artur Mas? Sibina, infermera a l'Hospital de Granollers, de 39 anys, és la persona que parla als vídeos i Fachín qui fa els guions.

Però el mateix vídeo que els va fer coneguts els ha portat als tribunals, on han estat condemnats en primera instància a pagar 10.000 euros per vulnerar l'honor d'un alt càrrec sanitari esmentat en l'enregistrament. La polèmica sentència ha provocat el rebuig de l'ONG Reporters sense Fronteres, que vetlla per la llibertat de premsa al món.

Mitjans estrangers com el Washington Post, en un dels seus blocs, i la televisió pública finlandesa, en un reportatge sobre la corrupció a Espanya, han donat a conèixer a Cafèambllet. La seva paraula ha estat negada per mitjans de comunicació catalans.

Opinió personal:

Són uns joves sense por a expressar-se. Han expressat la seva opinió i la seva veu s'ha fet sentir en diferents medis internacionals importants. Han lluitat contra diferents entrebancs com pot ser el ser jutjats per un tribunal, nomès per expressar-se lliurement. 

Preguntes per l'entrevista de dijous:

¿Com vau començar amb el vostre diari, com van ser els vostres inicis?

¿Com veieu el futur de la vostra revista a partir de ser jutjats? ¿Seguireu publicant articles com aquests?

¿Com vau començar amb les investigacions a la sanitat catalana?

Complex d'Èdip

En què consisteix aquesta malaltia?
És un conflicte emocional que es dóna a la infància a l'ésser humà de sexe masculí quan, d’una banda, sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l’altra, sent un odi inconscient pel seu pare.

Qui la va descobrir? La va descobrir Sigmund Freud, propulsor de la psicoanàlisi.

Qui era Èdip? Èdip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà. Fill de Lai (Rei de Tebes i descendent de Cadme) i Jocasta. Sense saber-ho matà al seu pare i contragué matrimoni amb la seva mare. I tingué dos fills.

Per què té nom d'un personatge mitològic? 
Perquè es va inspirar en el mite d’Èdip. 

La Cecília també pateix aquest transtorn, quin nom rep en el cas de les dones?

Complex d'Electra.

Diari mensual cafè amb llet

Després d'entrar a la web del diari he decidit comentar el següent vídeo:
Vídeo-carta abierta al Presidente Artur Mas.

En aquest vídeo la periodista Marta Sibina ens parla de diferents alcaldes que no volen donar la cara, ni dir en què s'han gastat aquests diners, destinats als hospitals de les corresponents comarques. Llavors fa una sèrie de preguntes que vol que siguin respostes per dits alcaldes que de moment l'únic que han fet ha sigut, guardar SILENCI. Llavors la periodista, en vista de no esperar cap resposta el que fa es un vídeo dirigit a Artur Mas, a veure si així pot resoldre algunes de les preguntes que planteja. En vista que ningú respon en què exactament han estat empleats els diners, se sospita, que potser no els han fet servir en oferir serveis a la ciutadania. Ni per els centres de salut als quals anaven destinats.

Visita de la doula Violeta al nostre institut

La Violeta, una noia dedicada a ser doula va venir  al nostre institut a parlar-nos sobre el món de les doules.

Ella va decidir ser doula desprès de viure el seu primer embaràs, perquè pensa, que les dones embarassades, han de tenir una tranquil·litat  i no pas sentir-se pressionades pels metges. També se li va presentar l'oportunitat de formar-se en aquest món.

Ens va explicar que tenen formats uns tallers de lactància per poder ajudar a totes aquelles dones que no saben com funciona aquest procés,  els hi ensenyen com han d'agafar al nadó, com tractar-lo, comparteixen experiències...

Em va sobtar la manera de pensar i de viure de la Violeta. Ja que sent doula no es pot guanyar gaire bé la vida, ja que en els temps en els que estem es un servei del que se sol prescindir.

Una cosa que també em va sobtar molt va ésser quan ens va explicar que  els seus fills  van a una casa particular, on hi van pocs nens, i no portarà als seus fills a la escola fins a primer de primària, ja que és obligatori.

Penso que la xerrada va ser interessant, però no em va convèncer del tot, ja que havíem estat treballant durant moltes sessions la visita de la Violeta a classe i durant la xerrada apareixien alguns buits, i com que aquesta doula ja havía donat xerrades anteriorment pensava que seria més didàctic.