Actualment
es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció d’aliments
s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des
d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870
milions de persones al planeta passen gana i anualment es llencen al món 1.300
milions de tones de menjar.
A España,
segons el Banc dels Aliments, es llencen anualment 9 milions de tones de menjar
en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions. Es calcula que a
Europa es perd fins al 50% dels aliments
sans i comestibles.
A España,
una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa, el 21% de la
població. Es calculava que al 2009 més
d’un milió de persones tenien dificultats per menjar el mínim necessari.
A dia
d’avui la situació és molt pitjor. A la Unió Europea són 79 milions les
persones que no superen el llindar de la pobresa, un 15% de la població. I
d’aquestes, 16 milions reben ajuda alimentària.
Mentre milions de tones de
menjar són llençades cada any, milions de persones no tenen res per menjar.
Al camp hi
ha ocasions en que l’agricultor li resulta més barat deixar l’aliment que
recol·lectar-lo. En els mercats majoristes i les centrals de compra, on els
aliments han de passar una mena de selecció responent a unes característiques
determinades.
En
restaurants i bars, on un 60% de les deixalles són conseqüència d’una mala
previsió, el 30% es fa malbé al preparar els àpats i el 10% respon a les sobres
dels comensals.
A casa llencem menjar quan els productes es deterioren perquè
hem comprat més del que necessitàvem.
Poc
importa que milions de persones passin fam. El fonamental és vendre. I si no ho
pots comprar, no comptes.
Si intentes
recollir el menjar que es llença et pots
trobar amb el contenidor tancat amb clau, com ha fet el consistori de Girona
amb els dipòsits situats al costat dels o enfrontar-te a una multa de 750 euros
si busques en els contenidors madrilenys.
Només un 20% dels supermercats col·labora amb els banc d'aliments.
Algunes persones busquen
el benefici, o ara la supervivència, d’uns pocs a costa de la gran majoria.
Així es com funciona el capitalisme, també en les coses del menjar.
Ara sí, però fora de termini. La feina s'ha de fer a classe.
ResponElimina