Aliments per menjar o per tirar

Actualment es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870 milions de persones al planeta passen gana i anualment es llencen al món 1.300 milions de tones de menjar.

A España, segons el Banc dels Aliments, es llencen anualment 9 milions de tones de menjar en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions. Es calcula que a Europa  es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles.

A España, una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa, el 21% de la població. Es calculava que al 2009  més d’un milió de persones tenien dificultats per menjar el mínim necessari.
 A dia d’avui la situació és molt pitjor. A la Unió Europea són 79 milions les persones que no superen el llindar de la pobresa, un 15% de la població. I d’aquestes, 16 milions reben ajuda alimentària.

Mentre milions de tones de menjar són llençades cada any, milions de persones no tenen res per menjar.

Al camp hi ha ocasions en que l’agricultor li resulta més barat deixar l’aliment que recol·lectar-lo. En els mercats majoristes i les centrals de compra, on els aliments han de passar una mena de selecció responent a unes característiques determinades.

En restaurants i bars, on un 60% de les deixalles són conseqüència d’una mala previsió, el 30% es fa malbé al preparar els àpats i el 10% respon a les sobres dels comensals.

A casa llencem menjar quan els productes es deterioren perquè hem comprat més del que necessitàvem.


Poc importa que milions de persones passin fam. El fonamental és vendre. I si no ho pots comprar, no comptes.


Si intentes recollir el menjar que es llença  et pots trobar amb el contenidor tancat amb clau, com ha fet el consistori de Girona amb els dipòsits situats al costat dels o enfrontar-te a una multa de 750 euros si busques en els contenidors madrilenys.  

Només un 20% dels supermercats col·labora amb els banc d'aliments.


Algunes persones busquen el benefici, o ara la supervivència, d’uns pocs a costa de la gran majoria. Així es com funciona el capitalisme, també en les coses del menjar.