El cos és el missatge

El llenguatge corporal pot transmetre missatges que van més enllà de les paraules, amb un sol gest o moviment podem arribar a transmetre un estat d'ànim, un sentiment, un missatge... A un receptor. Alguns exemples de símbols de llenguatge corporal els podem trobar a continuació: 

Signe de victòria: Consisteix en aixecar el dit índex i el dit cor en forma de V. És el símbol més universal per representar gestualment una victòria. Té els seus orígens a l'edat mitjana a la guerra dels cent anys. Aquest gest el van utilitzar per primera vegada els arquers anglesos.

Símbol d'OK: Consisteix en conectar el dit índex amb el polze formant un cercle i deixant els altres dits relaxats a l'aire. S'utilitza per dir que tot va bé, tot i que en alguns països orientals pot ser interpretat com a maledicció o com símbol sexual i obscè.

Pam i pipa: Consiteix en portar el polze d'una mà a la punta del nas i l'altre mà a continuació, mentre s'agiten els dits estesos fent un moviment oscil·latori. Es un gest de burla. També s'anomena el pito catalán a l'Argentina i l'Uruguay.

Fer la botifarra: Consisteix en aixecar un braç en forma de L, enfront del pit, i copejant entre l'espatlla i el colze amb l'avantbraç de l'altre braç. A vegades es fa estenent el dit cor del braç aixecat, mantenint la resta dels dits doblegats. Aquest gest s'utilitza per indicar oposició, menyspreu, refús o rèplica.

Picar l'ullet: Consisteix en tancar breument un ull de forma picaresca.

És una manera de comunicació informal en general un senyal, que depenent del context, pot indicar  atracció sexual o coneixement compartit i ocult d'un propòsit.

Juntar les mans: Consisteix en posar les mans una al costat de l'altre. En algunes cultures s'utilitza per saludar a una altre persona. En l'àmbit de la religió s'utilitza a l'hora de resar, és una mostra de submissió a un poder superior fent concentrar l'energia del cos en aquest punt per fer arribar un missatge en aquest cas al Déu de la religió que siguis (Déu, Budha...). 

Parla col·loquial

La dificultat que presenten alguns textos col·loquials i d'argot al traduir-los a un altre idioma és la dificultat de trobar un mot que tingui un significat igual i que tingui el mateix registre que la paraula original. Ja que moltes vegades una paraula d'un idioma no existeix en un altre pel fet de que algunes paraules d'argot van lligades a un context social propi d'un lloc concret. Un mateix mot inventat per ocultar un barbarisme sexual pot tenir moltes traduccions diferents depenent de qui ho tradueixi i com ho vulgui traduir. És a dir, el grau de vulgaritat que vol utilitzar al traduir i escriure.

Un exemple de paraula d'argot que costaria de traduir podria ser la paraula braguetazo.

Un exemple de paraula intraduïble podria ser la paraula gallega i portuguesa saudades  que no té una traducció exacte a cap altre idioma.

Punts de contacte entre la pel·lícula el viento d'Eduardo Mignogna i el relat Emma Zunz de Borges

Algunes de les similituds que podem observar entre la pel·lícula El viento i el relat Emma Zunz son les següents:

En els dos casos podem observar que la justícia no es efectiva i que els verdaders culpables no son culpats pels crims que han comès.

També podem veure que l’inici de les dues històries es deu a la mort d’un dels progenitors.

Al llarg de les dues històries apareixen una sèrie de cartes que son claus per al desenvolupament de la història.

En els dos casos apareix un personatge que es pren la justícia per la seva mà.

Emma Zunz

El pare de Emma Zunz ha hagut de marxar d'on vivia perquè es acusat d’haver robat, tot i que es mentida. S’ha canviat fins i tot el nom tot i així s’acaba suïcidant amb veronal. La seva filla rep una carta que l'informa de que el seu pare ha mort. Molt abans, Emmanuel Zunz confesa a la seva filla qui es el verdader culpable, Loewenthal, el cap de la fabrica on Emma treballa. Emma es deixa portar pels sentiments d’odi i repudi i planeja matar a Aarón Loewenthal. Per tal de portar a terme el seu pla, es dirigeix cap al port a buscar algun home per tal d'oferir-li serveis sexuals ja que havia llegit a la prensa que un gran vaixell salparia aquella nit del port, per tant en trobaria fàcilment.  Amb l’excusa d’una vaga a la fàbrica planeja anar cap al vespre a parlar amb el seu cap i fingir una falsa violació que seria el desencadenant per després matar-lo en defensa pròpia. Sabia que el seu cap guardava un revòlver al seu despatx, aconsegueix agafar el revòlver mentre ell anava a buscar un got d'aigua i el mata.

Alguns dels indicis que trobem per situar geogràficament l'accció que succeix a Buenos Aires, son el nom del diari La prensa, diari de Buenos Aires des de 1869 fins l'actualitat. El Paseo de Julio situat a Buenos Aires, Argentina i que es prop del port. Aguns altres indicis son la utilització de mots que s’utilitzen a l’Argentina, com per exemple pileta.

Personatges

Principals: Emma Zunz, el seu pare i Loewenthal.

Secundaris: Feino Fain (qui signa la carta amb la notícia de la mort del seu pare), les amigues d'Emma (Elsa Urstein i Perla Cronfuss), l'home del Nordstjärnan amb el que Emma té relacions sexuals.

Emma Zunz: Es la protagonista de la història, és freda, venjativa i calculadora, sembla una mica trastornada  per certs temors de la seva infància ja que va veure com el seu pare violava la seva mare, ho podem deduir en el següent fragment:  Pensó (no pudo no pensar) que su padre le había hecho a su madre la cosa horrible que a ella ahora le hacían. Al fragment: Luego, se habló de novios y nadie esperó que Emma hablara. En abril cumpliría diecinueve años, pero los hombres le inspiraban, aún, un temor casi patológico... Fa la sensació que la noia tingui complex d'Èdip. Personalment aquest personatge el consideraria dolent ja que té la sang freda de matar al seu cap perquè suposadament es el culpable "indirecte" de la mort del seu pare.

Aaron Loewenthal: Home seriós per a tots, i per als seus amics un avar. Pel seu cognom podem deduir que és jueu. És el cap de la fàbrica on Emma treballa, és també el suposat culpable del robatori segons Emmanuel Zunz però la justícia no el declara a ell com a culpable sinó que declara culpable al pare de l'Emma, que com a conseqüència d'això s'acaba suïcidant. Emma el mata. Aquest personatge no el considero ni bo ni dolent, és avar i el suposat lladre segons Emmanuel Zunz, però no sabem del tot la veritat.

Emanuel Zunz: El pare de la protagonista. És declarat culpable del robatori però segons ell és innocent, s'acaba suïcidant. Aquest personatge no el podem considerar ni bo ni dolent perquè segons ell, no era el culpable del robatori. Però sembla ser que havia violat a la seva dona.

Elsa Urstein: Millor amiga de l'Emma. Personatge bo.

Perla Kronfuss: Amiga de l'Emma. Personatge bo.

Feino Fain: El remitent de la carta. Personatge bo.

Mariner: Es tan sols un home que contracta els serveis d'una prostituta. 


Crec que es un conte antisemita perquè retracta al personatge jueu com a avar, dolent, com a lladre i com a home sense principis per haver acusat a un home innocent d'un crim que suposadament ell havia comès. Un altre tret que ens diu que el conte es antisemita és el fet que la protagonista l'acaba matant.

Feu una reflexió personal de la justícia segons Emma Zunz i segons el jutge que tanca el cas d'assassinat.

No sabem del tot si realment el pare de l'Emma és innocent com tampoc sabem del tot que Loewenthal sigui el verdader culpable.
De totes maneres aquest conte deixa en mal lloc a la justícia, ja que si el que diu el pare de l'Emma és veritat en cap dels dos casos el jutge fa bé la seva feina. Ja que quan el pare és innocent el declara culpable i quan Emma comet el crim la declara innocent. Sembla una paradoxa, com si el pare de l'Emma ja hagués complit la condemna per tant la seva filla ja no l'ha de complir. 

TNC

Dosi doble de teatre a Barcelona

El dimecres dia 8 de maig nosaltres, els alumnes de primer de batxillerat, vam fer una sortida a Barcelona. Al matí el primer que vam fer va ser entrar al teatre nacional de Catalunya on ens van posar un vídeo on ens explicava les diferents parts del teatre i les diferents funcions que realitzaven les persones que hi treballaven. Tot seguit vam pujar les interminables escales fins a arribar a una sala on un director de teatre ens va explicar moltes coses interessants sobre el teatre. A partir d’aquest moment comença la nostra experiència com a actors de molts de nosaltres. Prèviament ens havíem après el paper que tot seguit representaríem. Nosaltres mateixos vam fer de maquilladors, personal de vestuari i d’actors.     


En haver acabat, vam anar a dinar a a les Glòries on vam tenir una hora i mitja lliure per dinar, anar de botigues, passejar... Tot i que vam tenir poca estona ens ho vam passar molt bé.

Per la tarda vam tornar al teatre, on ens va fer una visita guiada per tot el teatre, interior de l’escenari, camerinos, sastreria, sala de bugaderia, la sala gran...

Per acabar el dia vam assistir a veure l’obra Llibertat de Rusiñol a la sala petita, personalment em va agradar més aquesta sala que no pas la gran. L'escenari estava situat al mig de la sala i a banda i banda estaven les butaques. L'obra va ser molt emotiva i la conclusió final que en vam poder treure es que avui en dia encara estem vivim en un món on el racisme encara hi és molt present.