Emma Zunz

El pare de Emma Zunz ha hagut de marxar d'on vivia perquè es acusat d’haver robat, tot i que es mentida. S’ha canviat fins i tot el nom tot i així s’acaba suïcidant amb veronal. La seva filla rep una carta que l'informa de que el seu pare ha mort. Molt abans, Emmanuel Zunz confesa a la seva filla qui es el verdader culpable, Loewenthal, el cap de la fabrica on Emma treballa. Emma es deixa portar pels sentiments d’odi i repudi i planeja matar a Aarón Loewenthal. Per tal de portar a terme el seu pla, es dirigeix cap al port a buscar algun home per tal d'oferir-li serveis sexuals ja que havia llegit a la prensa que un gran vaixell salparia aquella nit del port, per tant en trobaria fàcilment.  Amb l’excusa d’una vaga a la fàbrica planeja anar cap al vespre a parlar amb el seu cap i fingir una falsa violació que seria el desencadenant per després matar-lo en defensa pròpia. Sabia que el seu cap guardava un revòlver al seu despatx, aconsegueix agafar el revòlver mentre ell anava a buscar un got d'aigua i el mata.

Alguns dels indicis que trobem per situar geogràficament l'accció que succeix a Buenos Aires, son el nom del diari La prensa, diari de Buenos Aires des de 1869 fins l'actualitat. El Paseo de Julio situat a Buenos Aires, Argentina i que es prop del port. Aguns altres indicis son la utilització de mots que s’utilitzen a l’Argentina, com per exemple pileta.

Personatges

Principals: Emma Zunz, el seu pare i Loewenthal.

Secundaris: Feino Fain (qui signa la carta amb la notícia de la mort del seu pare), les amigues d'Emma (Elsa Urstein i Perla Cronfuss), l'home del Nordstjärnan amb el que Emma té relacions sexuals.

Emma Zunz: Es la protagonista de la història, és freda, venjativa i calculadora, sembla una mica trastornada  per certs temors de la seva infància ja que va veure com el seu pare violava la seva mare, ho podem deduir en el següent fragment:  Pensó (no pudo no pensar) que su padre le había hecho a su madre la cosa horrible que a ella ahora le hacían. Al fragment: Luego, se habló de novios y nadie esperó que Emma hablara. En abril cumpliría diecinueve años, pero los hombres le inspiraban, aún, un temor casi patológico... Fa la sensació que la noia tingui complex d'Èdip. Personalment aquest personatge el consideraria dolent ja que té la sang freda de matar al seu cap perquè suposadament es el culpable "indirecte" de la mort del seu pare.

Aaron Loewenthal: Home seriós per a tots, i per als seus amics un avar. Pel seu cognom podem deduir que és jueu. És el cap de la fàbrica on Emma treballa, és també el suposat culpable del robatori segons Emmanuel Zunz però la justícia no el declara a ell com a culpable sinó que declara culpable al pare de l'Emma, que com a conseqüència d'això s'acaba suïcidant. Emma el mata. Aquest personatge no el considero ni bo ni dolent, és avar i el suposat lladre segons Emmanuel Zunz, però no sabem del tot la veritat.

Emanuel Zunz: El pare de la protagonista. És declarat culpable del robatori però segons ell és innocent, s'acaba suïcidant. Aquest personatge no el podem considerar ni bo ni dolent perquè segons ell, no era el culpable del robatori. Però sembla ser que havia violat a la seva dona.

Elsa Urstein: Millor amiga de l'Emma. Personatge bo.

Perla Kronfuss: Amiga de l'Emma. Personatge bo.

Feino Fain: El remitent de la carta. Personatge bo.

Mariner: Es tan sols un home que contracta els serveis d'una prostituta. 


Crec que es un conte antisemita perquè retracta al personatge jueu com a avar, dolent, com a lladre i com a home sense principis per haver acusat a un home innocent d'un crim que suposadament ell havia comès. Un altre tret que ens diu que el conte es antisemita és el fet que la protagonista l'acaba matant.

Feu una reflexió personal de la justícia segons Emma Zunz i segons el jutge que tanca el cas d'assassinat.

No sabem del tot si realment el pare de l'Emma és innocent com tampoc sabem del tot que Loewenthal sigui el verdader culpable.
De totes maneres aquest conte deixa en mal lloc a la justícia, ja que si el que diu el pare de l'Emma és veritat en cap dels dos casos el jutge fa bé la seva feina. Ja que quan el pare és innocent el declara culpable i quan Emma comet el crim la declara innocent. Sembla una paradoxa, com si el pare de l'Emma ja hagués complit la condemna per tant la seva filla ja no l'ha de complir.